Qui Som

  Historia

  Altres Camins

  Camí de Santiago

  Equipament

  El Nostre Camí

  Credencials

  Fotografies

  Activitats

  Curiositats

  Links

  Crèdits

Santiago, juntament amb Joan evangelista, era fill de Zebedeu i va ser pescador fins que Jesús el va cridar per ser Apòstol. Per el seu caràcter vehement i impetuos se l'ha denominat "El Fill del Tro". La tradició l'identifica com l'apostol que va evangelitzar la península ibèrica. No obstant, es a Palestina on mor. Herodes Agripa, el rei de Judea, per silenciar les protestes de les autoritats religioses, complaure als jueus i donar un escarment de la societat cristiana, l'escolleix com a figura representativa i el condemna a mort per decapitacio. Es d'aquesta manera, el primer màrtir del col·legi apostic. De nou la tradició afirma que Santiago va esser traslladat fins les terres que va evangelitzar i que fa ésser sepultat en l'extrem nordoccidental de la península, per la zona de l'actual Santiago de Compostel·la.

Persistent sols la tradició oral, va ésser a principis del segle IX el descobriment del sepulcre apostolic en torn a l'any 820. Diu la tradició que un ermita, de nom Pelay, va observar durant diverses nits successives uns resplendors o luminaries misterioses que semblaven una pluja d'estrelles sobre un monticle. L'ermita impresionat per les visions, es va presentar enfront el bisbe diocesà Teomir per comunicar-li la troballa. El bisbe va observar el fenomen observat per l'ermita. Un fort resplendor il·luminava el lloc on, entre la dens vegetacióo, van trobar un sepulcre de pedra en el que reposaven tres cossos, identificats com el de Santiago el Gran i els seus discipuls Teodor y Atanasi. El primer relat pormenoritzat que es conserva sobre el descobriment es el de la Concordia de Anteal, de 1077.

A partir del descobrimient, el sepulcre es converteix en punt de peregrinació de tot el continent Europeu. El camí quedar definit llavors recorrent bàsicament a les numeroses vies romanes que unien diferents punts de la península. Pero enfront a l'impressionant flux huma, es tenia que dotar al Camí de l'infraestructura necessaria per l'atenció de peregrins, i es van fundar les hospederies. També es van crear hospitals i cementiris, es van aixecar ponts, es construïren esglésies, s'instalaren monestris i abadies i el més important, es van fundar infinitat de nuclis de població al voltant de la ruta. Això va construir un llegat historic i artistic tan important que encara avui es impossible de valorar. En el segle XIV começa un profund deliu provocat tant per les catàstrofes que van assolar la centura, com la peste negra, com per les numeroses guerres en que es va veure envolt el continent.

L'any 1878 el Papa LLeo XIII expedeix una bula confirmant l'autenticitat de les restes de l'apòstol, que havia sigut retrobat després d'haver-se amagat per evitar saquejos casi tres segles abans. Aquest fet , juntament amb el descobriment de la tomba de Teodomir l'any 1949, fa renaixer l'interes per el Camí de Santiago. A partir dels anys setanta del segle XX, comença el ressorgir del cami, gracies al suport de les administracions, les visites del Papa a Santiago als anys vuitanta i el renovat esforç de l'esglèsia, el desenvolupament de múltiples associacions i cofradies i la declaració de Patrimoni de la Humanitat. L'any 2001 arriben a Santiago mes de 60.000 peregrins de mes d'un centenar de paisos. L'any 2002 es supera en un 10-15%